Article “L’apreciació i la gratitud”

Tots ho sabem i així ho intentem ensenyar als nens: cal apreciar el que un té i agrair-ho. Com sempre els problemes ens vénen amb la pràctica. Tenim clara la teoria però oblidem la pràctica.

En aquest cas quan oblidem la pràctica de valorar i agrair ens quedem sense una gran eina per viure amb tranquil·litat. Caurem víctimes de situacions com estar descontent amb el que tinc, voler sempre més i no poder degustar bé el que tinc, ambició i afany insaciable d’acumular coses, i desitjos… i com més tenim, moltes vegades, menys feliços som. Cal parar de desitjar mentre tota l’abundància de la vida present es perd en la inconsciència, perquè d’altra manera podem caure en una sensació de descontentament constant. No donem les coses per fetes, l’únic segur és que un dia morirem, la resta és canviable.

Si anem a poc a poc, ens adonarem que són d’agrair coses que es consideren poc glamuroses, però essencials per la vida; apreciem que avui hem despertat al matí i tenim un dia més per viure i trobar tranquil·litat; apreciem que respirem; que sentim; que molts de nosaltres podem veure i saltar, i riure i jugar, i compartir, i ajudar al que ho necessita.

Apreciem una família que encara que no és perfecte està allà, i les amistats, i les relacions que tot i ser difícils ens poden ajudar a veure tantes coses, i el no estar en guerra, i una societat que encara que té molts problemes, té moltes més coses bones que dolentes, i el somriure d’un desconegut, i el jugar d’un nen i la seva innocència… Apreciem-ho tot!!!!! Apreciem aquestes coses que es donen per fetes i que fan que per molts de nosaltres siguin essencials. Apreciem i agraïm per respecte a aquells que no poden gaudir de l’abundància de la qual nosaltres gaudim.

Deixem de queixar-nos perquè la vida no és perfecta, i adonem-nos de què en realitat tot el que fa falta per la felicitat ja és avui i aquí, i la nostra qualitat de vida millorarà molt.

David Urgeles