Es pot ser extraordinari sense ser infal·lible

Aquest mes el focus serà especialment important per no caure en el pensament que un no pot fallar, i que si ho fa, no és bo. És important que trobem la tolerància que ens permeti viure positivament l’error, quan aquest es presenti, i aquesta tolerància no va deslligada de la voluntat d’excel·lència que ens porta cap a voler ser cada dia una mica millors persones. Cal aprendre a veure l’error de manera positiva i constructiva. Una vegada tenim identificat una pauta de comportament nostre o una situació que ens fa patir sovint ens proposem fer canvis, però els canvis impliquen un procés i una pràctica. Un procés en el qual fallarem i tornarem a caure en velles pautes. Ens adonem del que volem fer però l’antiga inèrcia és molt forta. El que ens proposem és tractar-nos bé quan fallem i adonar-nos que els nostres intents i esforços són extraordinaris, però això no vol dir que siguem infal·libles. Que, tot i les nostres tendències, som en realitat extraordinaris en moltes coses, i que són una minoria les que no ens agraden i volem canviar. La felicitat i la tranquil·litat no viuen en la infal·libilitat ni la perfecció.

David Urgeles